No he sigut capaç de complir el gran Objectiu de l'any , aquell objectiu marcat amb vermell al meu calendari , pel qual em vaig preparar com mai , fent molts però que molts sacrificis se'm va escapar de les mans al km102 de la Primera etapa
El recorregut brutal , 90% corriol i trialeres , tècnic i molt trencador , no hi havien pujades molt llargues , però el constant puja-baixa t'anava llimant poc a poc fins que en alguns casos t'acava destruint
Va fer Molta Calor (vam arribar als 36º), sobre tot aparti de passar el Primer avituallament , on és va a començar a torçar el nostre somni de ser finishers
Fins a les hores , m'estava trobant francament bé , les cames responien , pensava que m'estava hidratant i alimentant molt bé , el recorregut m'agradava i la grupeta que havíem format amb L'Alex , L'oscar Mas , en Propica i L'Oscar (Nunyito pels àmics) estava funcionant d'allò més
Però com deia vam tenir molt mala sort , primer amb dos punxades que va patir L' Alex i després per l'aparatosa caiguda d'en Nunyito
El millor de tot va ser el gran companyerisme que entre nosaltres va regnar durant tota l'estona , si havia averia mecànica paràvem tots ha ajudar , quant Oscar va Caure vam parar tots per a ajudar-lo i si algú quedava una mica despenjat tant en pujada com en baixada fèiem rea-grupament , érem més que un equip , érem una colla d'àmics que haviem ajuntat les nostres forces e il·lusions per aconseguir ser MAQUIS
La veritat que sempre recordaré la Lliçó que ens va donar L'oscar (Nunyito) després d'una caiguda on és va fer un tall a l'interior de la boca , ell que l'any passat va tindre que abandonar durant la primera etapa per un fort cop de calor , va demostrar tenir un esperit de superació i força mental brutal , en cap moment li va passar pel cap abandonar , i en cap moment va deixar de Lluitar per acabar l'etapa , chapeau per ell !!!
La calor com deia crec que va ser el factor determinant , estic segur que la gran majoria d'abandonaments van tenir-hi relació , insolacions , cops de calor , des-hidratacions , rampes etc...
Al km 70 L' Alex ens va dir que plegava , no anava bé degut a la calor , nosaltres vam anar seguint , no anàvem especialment sobrats de temps per superar els controls de tall però continuavèm pedalant amb harmonia
El meu Viacrucis particular va començar aparti del km75 , després de l'avituallament de Monistrol de Calders, les rampes van aparèixer als quàdriceps i als bessons , vaig començar a patir arcades i ganes de vomitar , la meva pedalada va començar a ser molt dèbil , anava completament buit m'havia des-hidratat !!
Els companys em van portar en volandes fins l'avituallament del km88 , però em va costar arribar-hi , aquí ja vaig tenir algun pensament de plegar , però per orgull no m'ho vaig permetre
Increiblement em vaig refer , la temperatura havia baixat una mica i les males sensacions havien marxat , tot-hi que encara continuava amb rampes les anava suportant com més bonament podia
Però quant tens les motos que tanquen cursa trepitjant-te els talons , ,interior-ment se't comença a esvair el teu somni i més quan en una pujada molt dreta i que la fèiem a peu , em vaig entrebancar i se'm va engarrotar el dit gros del peu esquerra , tinguent que estirar-me al terra ben espantat .
Per sort el Motorista que tancava cursa , amic de propica era massatgista i em va recuperar el dit , aquí ja vaig assumir que Maquis s'havia acabat per a mi , que en el següent avituallament plegaria.
Per més inri per darrere ja van aparèixer les bicis escombra que òbviament tancaven cursa
Aquí vam prendre la desició de separar-nos , Propica i els dos Oscars van intentar seguir endavant per intentar acabar l'etapa , però no van arribar a superar els controls de talls
A mi un cop oficialitzat el meu abandonament em van portar cap a l'avituallament del KM128 on hi havia el dinar (crec que haguès estat millor haver-lo posat una mica abans ) Allà em vaig trobar amb en Melcior que també havia patit per les rampes hi ho havia deixat córrer
Junts vam arribar a la casa de colònies amb Bus de l'organització i vam donar per acabada la nostra participació a Terra de Maquis
Aquets dies tinc una barreja de sentiments , per una part decepció per no finalitzar el repte , per una altre estic súper orgullòs de mí i dels meus companys , crec que encara que no tinguem la fusta vam poder marxar de Castellnou amb el cap ben alt
Ara toca el més dificíl refer-se de les seqüeles de Terra de Maquis , per començar tinc un trencament fibril·lar als quàdriceps i bessons de les dues cames i per l'altre banda ara per ara no tinc cap interès en tornar-me a embarcar a una prova d'aquestes caracteristiques , trobo que no és beneficiós per la salut portar el teu cos al Límit , segur que hi haurà gent que discreparà d'això però és la meva opinió
En quant a l'organització , li donc bona nota , van rectificar posant alguns avituallaments extres durant el recorregut , però vaig a trobar faltar menjar sòlid , ja que fins el km88 només hi havien o plàtans o taronges . també potser hagués sigut interessant posar el dinar més abans , el tracte humà per part dels organitzadors i voluntaris va ser exquisit !!!
Així que per finalitzar m'agraderia donar les gràcies als meus companys d'aventura : L'alex , en Oscar , Pica , Nunyi .... i als meus companys de club que també van participar a la prova
