La Vida És Una Actitut

La Vida És Una Actitut

dimarts, 17 de juny del 2014

Terra de Maquis 2014 : Llàstima !!! No ha Pogut Ser

No he sigut capaç de complir el gran Objectiu de l'any , aquell objectiu marcat amb vermell al meu calendari , pel qual em vaig preparar com mai , fent molts però que molts sacrificis se'm va escapar de les mans al km102 de la Primera etapa

El recorregut brutal , 90% corriol i trialeres , tècnic i molt trencador , no hi havien pujades molt llargues , però el constant puja-baixa t'anava llimant poc a poc fins que en alguns casos t'acava destruint

Va fer Molta Calor (vam arribar als 36º), sobre tot aparti de passar el Primer avituallament , on és va a començar a torçar el nostre somni de ser finishers

Fins a les hores , m'estava trobant francament bé , les cames responien , pensava que m'estava hidratant i alimentant molt bé , el recorregut m'agradava i la grupeta que havíem format amb L'Alex , L'oscar Mas , en Propica i L'Oscar (Nunyito pels àmics)  estava funcionant d'allò més

Però com deia vam tenir molt mala sort , primer amb dos punxades que va patir L' Alex i després per l'aparatosa caiguda d'en Nunyito

El millor de tot va ser el gran companyerisme que entre nosaltres va regnar durant tota l'estona , si havia averia mecànica paràvem tots ha ajudar , quant Oscar va Caure vam parar tots per a ajudar-lo i si algú quedava una mica despenjat tant en pujada com en baixada fèiem rea-grupament , érem més que un equip , érem una colla d'àmics que haviem ajuntat les nostres forces e il·lusions per aconseguir ser MAQUIS

La veritat que  sempre recordaré la Lliçó que ens va donar L'oscar (Nunyito) després d'una caiguda on és va fer un tall a l'interior de la boca , ell que l'any passat va tindre que abandonar durant la primera etapa per un fort cop de calor , va demostrar tenir un esperit de superació i força mental brutal , en cap moment li va passar pel cap abandonar , i en cap moment va deixar de Lluitar per acabar l'etapa  , chapeau per ell !!!

La calor com deia crec que va ser el factor determinant , estic segur que la gran majoria d'abandonaments van tenir-hi relació , insolacions , cops de calor , des-hidratacions , rampes etc...

Al km 70 L' Alex ens va dir que plegava , no anava bé degut a la calor ,  nosaltres vam anar seguint , no anàvem especialment sobrats de temps per superar els controls de tall però continuavèm pedalant amb harmonia

El meu Viacrucis particular va començar aparti del km75 , després de l'avituallament de Monistrol de Calders,  les rampes van aparèixer als quàdriceps i als bessons , vaig començar a patir arcades i ganes de vomitar , la meva pedalada va començar a ser molt dèbil , anava completament buit m'havia des-hidratat !!

Els companys em van portar en volandes fins l'avituallament del km88 , però em va costar arribar-hi , aquí ja vaig tenir algun pensament de plegar , però per orgull no m'ho vaig permetre

Increiblement em vaig refer , la temperatura havia baixat una mica i les males sensacions havien marxat , tot-hi que encara continuava amb rampes les anava suportant com més bonament podia

Però quant tens les motos que tanquen cursa trepitjant-te els talons , ,interior-ment se't comença a esvair el teu somni  i més quan en una pujada molt dreta i que la fèiem a peu , em vaig entrebancar i se'm va engarrotar el dit gros del peu esquerra , tinguent que estirar-me al terra ben espantat .

Per sort el Motorista que tancava cursa , amic de propica era massatgista i em va recuperar el dit , aquí ja vaig assumir que Maquis s'havia acabat per a mi , que en el següent avituallament plegaria.

Per més inri per darrere ja van aparèixer les bicis escombra que òbviament tancaven cursa

Aquí vam prendre la desició de separar-nos , Propica i els dos Oscars van intentar seguir endavant per intentar acabar l'etapa , però no van arribar a superar els controls de talls

A mi un cop oficialitzat el meu abandonament em van portar cap a l'avituallament del KM128 on hi havia el dinar (crec que haguès estat millor haver-lo posat una mica abans ) Allà em vaig trobar amb en Melcior que també havia patit per les rampes hi ho havia deixat córrer

Junts vam arribar a la casa de colònies amb Bus de l'organització i vam donar per acabada la nostra participació a Terra de Maquis

Aquets dies tinc una barreja de sentiments , per una part decepció per no finalitzar el repte , per una altre estic súper orgullòs de mí i dels meus companys , crec que encara que no tinguem la fusta vam poder marxar de Castellnou amb el cap ben alt

Ara toca el més dificíl refer-se de les seqüeles de Terra de Maquis , per començar tinc un trencament fibril·lar als quàdriceps i bessons de les dues cames i per l'altre banda ara per ara no tinc cap interès en tornar-me a embarcar a una prova d'aquestes caracteristiques , trobo que no és beneficiós per la salut portar el teu cos al Límit , segur que hi haurà gent que discreparà d'això però és la meva opinió

En quant a l'organització , li donc bona nota , van rectificar posant alguns avituallaments extres durant el recorregut , però vaig a trobar faltar menjar sòlid , ja que fins el km88 només hi havien o plàtans o taronges . també potser hagués sigut interessant posar el dinar més abans , el tracte humà per part dels organitzadors i voluntaris va ser exquisit !!!

Així que per  finalitzar m'agraderia donar les gràcies als meus companys d'aventura : L'alex , en Oscar , Pica , Nunyi .... i als meus companys de club que també van participar a la prova


dimarts, 10 de juny del 2014

Marxa BTT de Canet de Mar i Apunt Per Terra De Maquis

El passat Diumenge vaig participar amb en Marc a la marxa BTT de Canet de Mar , amb un recorregut farcit de corriols i trialeres vam poder disfrutar d'un matinal d' Autèntic BTT

El circuit tècnic i molt trenca-cames , amb un constant puja-baixa , molt dur , vam passar pels corriols i Trialeres més emblemàtics de la Creu , com els Gossos , El Senglar , L'esquirol , els Brothes etc...

Durant tot el recorregut vaig rodar amb en Marc , que fa poc  ha tornat a agafar la Bici , jo per la meva part tenia súper clar que volia disfrutar de la pedalada i dels corriols ... La setmana que bé ja tindré temps per odiar-los a Terra de Maquis

Així que a cada avituallament feiem un Pit-Stop per Omplir Bidons i menjar una mica, i un cop avituallats rea-preniem la marxa sense estress , l'objectiu era disfrutar

Baixant per L' Esquirol
Pujant el Corriol dels Gossos tot saludant L' Àlex
Gràfica de La Pedalada

Així que m'agraderia felicitar al Club Ciclista Canet de Mar per l'excel.lent organització i per dissenyar un circuit Brutal !! Aquesta pedalada será ficxa en el meu Calendari

Ara toca descansar durant la setmana , el Proper Divendres ja marxem a Castellnou del Bagès per participar a Terra de Maquis !! Esperem que la sort ens acompanyi !!


Perfil De La Primera Etapa : 140 km +3800 Dpa

Perfil De La Segona Etapa : 100km +2500 Dpa


Salut i Gas !!!